Cada any es publica una llista dels llibres més censurats a les
biblioteques d’EUA(http://www.cookingideas.es/censura-bibliotecas-20110928.html),
i “un món feliç” d’Aldous Huxley estava en tercera posició. Tractant-se ja d’un
clàssic i llibre d’anomenada mundial em va estranyar veure’l en aquesta llista,
vaig decidir llegir-lo per intentar entendre les raons d'aquesta estranya censura.
Un autor visionari. Malgrat ser publicat el 1932 Un món feliç fa estremir
el lector al pensar en la possibilitat d’arribar a un extrem com el de la
novel·la. El sacrifici de la “llibertat” i de les emocions (en aquest cas
negatives) en pro de l’estabilitat social i la seguretat, tema candent en
l’actualitat especialment després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001,
on cada cop els controls sobre l’individu a tots els nivells s’estrenyen més “a
canvi” d’una suposada seguretat pública dels ciutadans. Un altre tema interessant
és la medicalització de la societat, en “Un
Món feliç” els ciutadans viuen constantment medicalitzats amb una droga que
anomenen Soma, i que s’administren de manera quasi constant. Evidentment no
vivim en un tipus de societat així però si que és cert que l’augment del consum
de medicaments relacionats amb trastorns emocionals (ansiolítics, antidepressius, etc.) que vivim
en l’època actual és un símptoma que alguna cosa falla en la societat
occidental i que s’hauria de buscar el perquè d’aquesta necessitat i augment. Potser
el ritme del "progrés" i el ritme de desenvolupament de l’ésser humà han arribat
a unes distàncies massa grans entre sí, potser l’educació no s’adequa a la
flexibilitat emocional i a l’exigència d’adaptabilitat
i constant canvi i renovació que demana la nostra societat. Un altre fet que
podem copsar ara també en el l’àmbit laboral, en que cada cop serà més estrany
dedicar-se a la mateixa tasca professional durant tota la vida, i encara més
rar dedicar-s’hi dins d’una mateixa institució.
Entraria en el tipus de llibres futuristes i visionaris com el 1984 de G.
Orwell (tot i ser aquella una obra de més qualitat). Malgrat que el mateix
traductor al català (R. Folch i Camarasa) adverteix al pròleg que no és un
llibre d’una qualitat literària gaire desmesurada tampoc l’he trobat mediocre.
No deixaria de recomanar-la obertament, en especial als joves. és un llibre que
indueix a la reflexió i al debat qüestionant molts dels valors del món
civilitzat, on hi entreveiem la cua de la bèstia moral que som en conjunt en
l’actualitat. Val molt la pena llegir-lo i és una llàstima que hagi esta
foragitat d’algunes biblioteques dels EUA pel seu contingut sexual, per altra
banda, contingut tant “suau” que faria que moltes de les pel·lícules provinents
de Hollywood semblessin un film pornogràfic
si les haguéssim de comprar amb la novel·la.
Ressenya
Un món feliç relata en clau de ciència ficció futurista un possible
esdevenidor de la raça humana, on suposadament sota l’efecte de “drogues” i a
través del condicionament des d’infants els humans son feliços, joves i
pròspers. La reproducció ha deixat de ser entre homes i dones, els termes pare
i mare han estat condemnades a paraules tabú i escatològiques. A través de
laboratoris es reprodueixen artificialment les persones, dividint-les en 5
tipus de castes: alfa, beta, gamma, delta, èpsilon; de més important a menys, a
cada casta se la condiciona per una missió social, i surt predeterminada amb
unes característiques específiques des dels laboratoris (intel·ligència,
bellesa, alçada, etc.) . Les activitats individuals pràcticament son
inexistents, tot i practicar sexe en privat, el fet de relacionar-se amb una
única parella és inconcebible i la promiscuïtat és exalçada i promoguda per
tota la societat. La vellesa, la malaltia i la tristesa han estat erradicades
del món civilitzat. En aquest context trobem els personatges principals: en
Bernard, un alfa amb problemes de socialització; en Helmholtz, amic d’en Bernard,
socialment molt reputat però amb tendències solitàries degut a la seva
preeminent intel·ligència; Lenina, companya ocasional d’en Bernard; i per últim
Linda i el Salvatge (John).
Bernard fa un viatge amb Lenina a la reserva salvatge (espai del planeta on
encara conserven costums antigues i “salvatges” (com la reproducció home-dona,
la família com a constructe social, el casament, la religió...). Allà coneixen
a Linda, una dona que provenia de la civilització i que va haver-se de quedar a
viure al món salvatge després de patir un accident i perdre’s en aquella terra,
i el seu fill, John. A partir d’aquí l’autor vol posar en tela de judici els
valors morals d’un tipus de societat i de l’altra, la característiques del
salvatge i les de Lenina i la societat civilitzada. Una dicotomia de creences i
valors enfrontats frontalment.
[Tardor 2011]
[Tardor 2011]