En les pàgines d' "Els ulls del germà etern" Zweig ens narra la història d'un home que s'esforça fins a l'extrem per ser just i coherent amb la idea del que ell considera que ha de ser la justícia, exitós en gairebé totes les obres que realitza, malgrat això Virata no aconsegueix arribar al nivell d'excel·lència que creu l'adequat per exercir els diferents càrrecs que successivament se li atorguen.
La seva radical humilitat xoca freqüentment amb les decisions que ha de prendre i les reflexions dels personatges amb qui es topa i les conseqüències que desencadenen les seves pròpies decisions en les vides dels conciutadans el fan recaure en els seus dubtes inicials.
Conte moralista emmarcat dins la forma de llegenda, porta el lector a
reflexionar sobre la dificultat de dur una vida coherent amb les pròpies
conviccions. I en com fins i tot en qualsevol intent de portar a
l'extrem la coherència en la pràctica de virtuts com la justícia, la
bondat o la honradesa, tota acció que es dugui a terme (per molt innòcua
que pugui semblar) té conseqüències en l'entorn, molts cops
imprevisibles i molt allunyades de l'intenció inicial del productor.
Escrit a la manera d'un conte oriental, 65 pàgines de lectura senzilla i distesa, recomanable per reflexionar sobre com el que molts cops es veu blanc o negre en realitat pot tenir tota una gamma de grisos.
* Tal com diu la contracoberta dins de l'obra d'Stefan Zweig és un llibre molt curiós. Del mateix autor fa molts anys vaig llegir l'autobiografia "El món d'ahir", obra molt recomanable on d'una manera gairebé novel·lada Zweig ens explica com evoluciona el món i l'Europa de començaments del s.XX i d'entreguerres des del seu interessant punt de vista.
[Maig 2013]
