Siddhartha, va anar a
parar casualment a les meves mans. He de dir que no havia llegit encara res de
Hermann Hesse i ha estat una lectura molt agradable. No sé si per donar-li un
toc oriental (similar al que podem trobar en histories de les mil i una nits)
els inicis de la novel·la utilitza com a recurs una descripció delicada i molt
sensible dels esdeveniments, entorns i personatges.
Abans de caure en
confusió, aquest llibre no parla de Buda, però si que parla molt de les
doctrines orientals i dels pensaments introspectius que trobem en la filosofia
budista i el pensament oriental. He gaudit, l'escriptor aconsegueix transmetre tranquil·litat i serenor
a través del llibre, és per a ser llegit en calma; el que no significa que no
puguis estar dempeus al metro amb el llibre a la ma, em refereixo a sense
presses. Hi han lectures que t'aboquen a la pressa (i no ho dic com a punt negatiu) llibres que passen d'acció a
acció amb frases curtes i mantenint la tensió per atrapar el lector. Siddhartha
seria l'antítesi d'aquest tipus de llibre, atrapa, però amb la necessitat de
llegir pausadament, sense pressa per acabar el llibre o saber-ne el final. Si
us han agradat llibres més comercials com de l'estil l'alquimista o similars
amb Siddhartha podeu tenir un bon descobriment (I el mateix podria escriure per
als penseu en Coelho com un autor superficial productor de parafilosofia per a
les masses, no per aquest comentari deixeu escapar Siddhartha). També el
podriem relacionar amb l'estil de la historia escrita per Stephan Zweig "Els ulls del germa etern".
Una novel·la molt bonica. Si esteu en un moment introspectiu de la vostra vida, és un llibre que segurament us agradarà. Si el que busqueu ara mateix és una lectura més distreta, amb poc contingut reflexiu i molta més acció potser aquest no és el moment per llegir Siddhartha.
Hesse, Hermann. Siddhartha. Barcelona: Planeta deAgostini, 2003. DL NA-472-2003.
