Feia temps que no em
recorria un calfred com el que em va passar per l'espinada al tancar l'amic
retrobat. Aquella sensació que t'obliga a pensar sobre el final, sobre el
llibre i sobre alguns valors i creences morals pels que ens regim. Últimament, m'havia
tornat bastant
reticent amb la literatura de temàtica 2ona guerra mundial -
nazi, trobava que era un tema molt explotat, massa utilitzat, ple d'estereotips
i del qual ja s'havien escrit tantes històries reals que tornar a basar una
història fictícia (tot i que no és el cas d'aquest llibre) en el mateix període
em semblava excessiu. Aquest no és un llibre nou, però si confesso que el vaig
agafar amb cert recel també he de dir que després de les primeres frases vaig
canviar d'idea completament. És cert, hi ha el rerefons de l'Alemanya
d'entreguerres i de l'ascens de Hitler al poder, i aquests esdeveniment
marcaran el desenllaç de la història, però la història en sí, tracta més sobre
l'amistat entre els protagonistes i la manera de viure-la en el període que va
de l'infantesa a l' adolescencia i les seves inquietuds i conseqüències. Una
novel·la curta, molt curta i molt interessant. Després de K.L. Reich de
les més bones que he llegit que tinguin relació amb l'Alemanya nazi.
Uhlman, Fred. L'amic retrobat. Barcelona : Columna,
2000. ISBN 8483009463.