Echenoz, Jean - 14

He de confessar que tenia ganes de llegir alguna cosa de Jean Echenoz, moltes, i especialment “14”, després de les grans crítiques que tant a diaris com a fòrums on lectors anònims com jo el recomanaven mil i un cops. Fins i tot un escriptor va arribar a posar-se molt plom amb aquesta obra, enaltint-lo i recomanant-lo a cada contribució que feia al fòrum.

Decepció... d'acord, la lectura és amena, 98 lleugeres pàgines. Segons les crítiques l’autor ha volgut fer un paisatge minimalista i descripcions descarnades deixant més per al lector el fet de jutjar la tessitura moral dels esdeveniments que s’anaven succeint al llarg del conflicte. Intentar crear un cert punt  neutre dins el context d’una guerra  és una feina complexa, reconeixem-ho; però es que potser la literatura existeix per despertar passions, per aconseguir crear sentiments, emocions, fer riure o plorar al lector, i aquest llibre ho aconsegueix poc, o gens. Deu ser un gran autor, perquè si aquesta fos la seva òpera prima (en cas d’haver-la aconseguit publicar) no hauria rebut ni la cinquena part dels elogis que li han fet.

 Fa poc vaig llegir un llibre de Natsume Soseki, “Shumi no iden”, que no tracta exclusivament de guerra però on aquesta hi té un paper important, i sent un llibre de durada curta (com “14”) aconsegueix aprofundir d’una manera magistral en el que signifiquen aquests conflictes per als essers humans. Que aquesta no era la intenció d’Echenoz amb aquest llibre diran alguns... potser sí, però contestaria que el resultat ha esta un llibre que tot i no patir de manca de qualitat literària esta a quilòmetres de ser un llibre que passarà a la història de la literatura com en tants diaris deixen entreveure les magnànimes crítiques que en fan.  Fins i tot ens podriem preguntar fins a quin punt aquest llibre no va ser simplement una obra oportunista creada per a vendre'n exemplars com "xurros" aprofitant per una banda la tirada de la commemoració del centenari de la primera guerra mundial i per l'altra la fama de l'autor.

 Resumint: si voleu llegir llibres que parlin de guerra amb poc gruix de paraules però que diuen molt més que no pas "14", dues recomanacions: “Réquiem por un campesino español”  de Ramon J.Sender i “Shumi no Iden”  de Natsume Soseki, obres magistrals les dues, capaces d’encongir-te el cor en més d’un dels seus passatges.

Echenoz, Jean. 14. Barcelona: Anagrama, 2013. 98pp. ISBN 9788433978738