Llibre dens i complex.
Amb pocs personatges principals (en essència només dos) Sándor Márai teixeix un
increïble discurs al voltant del fet de la guerra, de l'amor, de l'individu i
del grup; magnífiques reflexions sobre l'essència de l'ésser humà, el sentit
del destí individual i col·lectiu dels pobles, i la influència dels nostres
actes i les seves conseqüències. Tot això ho fa a través de la figura d'un
funcionari d'estat hongarès el qual té l'encàrrec de redactar un comunicat de
guerra per avisar al país que tot canviarà en poques hores, aquest personatge,
l'Oscar, coneixerà una misteriosa dona que compartirà les seves profundes
reflexions sobre la vida i la història.
És un llibre que pel
seu discurs narratiu és molt apte per a ser llegit en veu alta seguint-ne les
evolucions i argumentacions. No es recomana llegir-lo abans d'anar a dormir o
en moments de poca concentració, ja que exigeix molta atenció del lector per a
seguir-ne el fil. Feia molt de temps què no trobava un llibre en que hagués de
fer tantes marques a les pàgines que considerava interessant per a una
relectura posterior.
En un estudi sobre
l'evolució dels llibres que es consideraven "best-sellers" des de fa
uns segles fins a l'actualitat, la característica que remarcaven els
investigadors era que cada cop, des de Shakespeare fins a Dan Brown (i
accentuat especialment a partir de la segona dècada del s.XX), les oracions del
llibres "més venuts" o "més llegits" s'anaven escurçant per
conferir rapidesa a la lectura i a l'acció desenvolupada; produint així un
canvi en la conducta lectora dels individus, que s'accelerava, tendia a
consumir més ràpidament el llibre i el processava amb més velocitat ja que
aquest tipus d'escriptura no exigia la mateixa concentració que una lectura
d'oracions llargues i més complexes que fan que la ment s'hagi d'esprémer més
per a entendre el que té davant dels ulls. En el cas dels "best-sellers"
s'havia traslladat en certa manera el concepte del consum ràpid (tant propi de
la nostra època) a la lectura. Aquest llibre s'allunya d'aquest concepte. Oracions
llargues, construccions sintàctiques complexes, reflexions profundes que
obliguen el lector a introduir un canvi de ritme en la lectura, sense presses. El
recurs de les frases breus és utilitzat només de tant en tant, per a
donar certa velocitat a les transicions. Recomanable a persones a qui agradi
aquest tipus de lectures reflexives.
El fragment
[...] "¿Per què
te'n sorprens?". Aquesta massa és un repussall de la civilització: aquests
rostres femenins pintats són com cadàvers egipcis, aquests homes de
llambregades perverses i impertinents duen fins i tot els vestits burgesos de
moda entallats a la perfecció com si fossin els uniformes d'alguna aliança
secreta. Aquesta complicitat glacial és per totes bandes. Pertot arreu hi ha
aquesta aliança de sang disposada a tot, una aliança que intercanvia signes
sexuals, mercantils o ideològics, amb llambregades i picades d'ull. Aquesta
llordesa humana replanxada i perfumada té un cos, un sistema nerviós, la capacitat
de parla, però li manca una ànima. ¿Què és l'anima? És un òrgan, és un òrgan
sense matèria que pot respondre a l'Eros, el gran i veritable Eros; és el
transmissor d'electricitat entre el món i l'Eros, és una gràcia i és una
meravella. "¿Què en saben ells, de l'Eros?", pensa, i es recolza
sobre el taulell del bar. Busca l'encenedor. Amb un gest acurat i cerimoniós
s'éncen poc a poc una cigarreta. Algú en una taula veïna enraona sobre la
matèria [...]
