Espinosa, Albert - Brúixoles que busquen somriures perduts

Decebedor. Espinosa narra en aquest llibre una historia que no aconsegueix enganxar al lector, escrit de manera irregular, plena de punts suspensius i frases inacabades (potser l'autor volia crear alguna mena de clima al fer-ho però al final només aconsegueix fer més tediosa la lectura del llibre).

La sensació general és que és un llibre fabricat ràpidament per a publicar-se aquest Sant Jordi 2013 i vendre'n com xurros; que Albert Espinosa tira de veta (qui hagi vist la sèrie "Polseres vermelles" segona temporada, veurà un calc de més d'un episodi a les pàgines d'aquest llibre). Falta d'originalitat i renovació argumental, hi ha un intent d'emocionar al lector i de donar sortida a algunes "veritats" i tòpics universals que ben explicats tindrien un altre regust més interessant.

No el recomanaria. Tal com diu la cinta publicitaria que l'envolta: "Després de l'èxit de "Si tu em dius vine ho deixo tot..." descobreix la nova novel·la del creador de "Polseres vermelles"... (anunci que ja d'entrada fa desconfiar). El llibre és literalment això. Així com d'altres obres de l'autor encara m'atreviria a discutir si són més o menys distretes per passar l'estona, d'aquesta m'és impossible fer-ho. Un cop aconseguida certa fama (tal com resa la cinta publicitaria) ara "tirem de veta". 

El millor del llibre, les cobertes.

Moore, Christopher - La sanguijuela de mi niña

La sanguijuela de mi niña és el segon llibre que em cau a les mans d'aquest autor. El podríem definir com una novel·la per passar l'estona, distret, amb algunes dosis d'humor ens explica una història de vampirs força atípica (tant des del vessant del Dràcula de Bram Stoker com des del punt de vista de les sagues ensucrades de Crepúsculo).

 Moltes referències a la cultura nordamericana i una història curiosa, però no puc amagar que m'ha decebut un pèl ja que Cristopher Moore m'havia deixat el llistó molt alt amb el primer llibre seu que em van regalar: "Un trabajo muy sucio", totalment recomanable i amb unes dosis d'humor negre genials, un llibre capaç de fer-te riure tant com aquest té el seu mèrit (en un proper post el comentarem).

Camus, Albert - El extranjero

A "L'estranger", Albert Camus ens presenta la història d'un home corrent, treballador francès a Argèlia, del seu entorn, el seu món i la seva peculiar forma de pensar i narrar els esdeveniments. Amb un realisme cru ens va descrivint la vida del protagonista en primera persona, el que diu, el que pensa, el que fa… Des d'un sentit profundament racionalista de la realitat Mersault ens parla primer de la mort de la seva mare, després sobre la vida que du i més tard sobre el sentit de tot plegat (vida, mort, existència) arran d'un greu conflicte que el durà a la presó. 

M'ha recordat el llibre "El carreró dels miracles" de Naguib Mahfuz, potser perquè és un llibre de durada semblant, potser per les descripcions del barri i d'alguns paisatges del nord d'Àfrica (en aquest cas però, Argèlia) que fa. 

Lectura molt descriptiva, interessant per reflexionar sobre l'individu i els seus valors, la manera peculiar d'afrontar la realitat (la coherència pragmàtica que pràctica en tota la història) del protagonista porta a reflexionar sobre els individus i els valors d'aquests davant l'existència.

El fragment

"...Por la tarde, Marie vino a buscarme y me preguntó si quería casarme con ella. Le dije que me daba igual y que podíamos hacerlo si era su deseo. Me preguntó entonces si la quería. Contesté, como ya había hecho una vez, que nada significaba eso, pero que ciertamente no la quería. "¿Por qué te casarías entonces conmigo?", dijo ella. Le expliqué que la cosa no tenía importancia alguna, pero que si ella lo deseaba podíamos casarnos. Además, era ella la que lo preguntaba y yo me limitaba a responder que sí. Comentó ella que el matrimonio era una cosa seria. Respondí: "No". Se calló un momento y me miró en silencio. Después habló. Quería simplemente saber si yo habría aceptado la misma proposición de otra mujer, a la que hubiese estado unido de igual modo. Dije "naturalmente". se preguntó entonces si ella me amaba a mí, pero yo nada podía decir sobre ese punto. Después de otro momento de silencio, musitó que yo era raro, que sin duda ella me quería por eso, pero que tal vez un día yo le repugnaría por las mismas razones. como me callaba, porque nada tenía que añadir, me tomó del brazo sonriendo y declaró que quería casarse conmigo..."

 

Maupassant, Guy de - El Collar (La Parure)

LA PARURE de Claude Chabrol 30mn

d'après Guy de Maupassant

2007.

A "El Collar" Guy de Maupassant ens dona una lliçó magistral sobre com les persones poden perdre els anys, el temps i les forces per culpa de dos fets que no han variat el més mínim des de que va escriure aquest conte fins a l'actualitat: aparentar davant els altres (la vanitat) i l'encobriment de la veritat (la preocupació pel "que diran" portada a les seves últimes conseqüències). En aquest conte, l'autor ens mostra dos personatges, Mr. Loisel, un funcionari públic, i la seva dona, Mathilde Loisel; aquesta última preocupada sempre per la imatge i somiant permanentment en vestits més elegants i roba més cara; maleint constantment (tot i viure bé i sense cap penúria) la seva sort per haver de viure tant "modestament". El conflicte comença quan conviden la parella a una distingida vetllada a casa del ministre… La vergonya, la por a dir la veritat i la preocupació pel que diran acabarà fins i tot podent més que la pròpia vanitat. 

Conte magnífic, el llegireu ràpidament i us donarà matèria per reflexionar. El pas dels anys no ha tret ni la més mínima punta d'actualitat a aquest conte, sentiments universals s'hi barregen i en una societat consumista i superficial en molts aspectes, els personatges encara s'hi veuen reflectits com en un mirall. 

Enllaç al conte

Marina, José Antonio - Anatomia de la por

En aquest llibre José Antonio Marina fa un recorregut per la "historia de la por", com s'ha tractat aquesta "emoció/sentiment" per diferents personatges, des dels antics grecs fins a escriptors del s.XIX com Kafka. L'autor fa constants referències literàries i filosòfiques per il·lustrar el seu discurs.

 

Lectura interessant, la situaríem a camí entre l'assaig humanístic i l'auto-ajuda, incloent més aspectes del primer. Parla de l'origen de l'angoixa, l'ansietat, la por i les fòbies, centrant-se en els trastorns més comuns i en les característiques personals dels individus amb propensió a tenir-ne. La segona part del llibre parla sobre les conductes de superació de les pors, amb descripcions de conceptes i definicions que estan prenent força en l'actualitat com "assertivitat" o "resiliència". 

Com deia, lectura interessant, tot i això el lector pot quedar-se amb la sensació de falta de finalització, sembla que hagi d'existir una segona part per al llibre ja que el tema dona molt més de sí i després de les 250 pp. del text, la sensació que apareix és la de una bona introducció al tema però manca de conclusió del mateix. És possible que aquesta hagi estat la intenció de l'autor, despertar l'interès del lector perquè després investigui cercant nous recursos sobre el tema, no hem d'oblidar que aquest és filòsof. 

 

En resum, bon llibre de divulgació sobre el fenomen de la por, ideal per a qui busqui més profunditat que la que es troba en la majoria dels llibres del gènere d'autoajuda que tracten aquest tema.

Marina, José Antonio. Anatomia de la por: un tractat sobre el coratge / José Antonio Marina. Barcelona: Grup editorial 62. 251 p. 21 cm. ISBN 9788497872362.