Pérez-Reverte, Arturo - El pintor de batallas

"El soldat bevedor" - Chagall

Pérez-Reverte plasma les reflexions de la seva vida professional com a periodista de guerra en aquest llibre. Novel·la distreta, amb certes dosis de profunditat en les converses entre personatges. L'argument: un antic fotògraf de guerra (Faulques) es "reclou" en una torre per intentar comprendre mitjançant la pintura les regles amagades que existeixen en tot i especialment en la guerra, a través de la creació d'un gran mural circular. El conflicte arriba quan de cop es presenta un exsoldat de la guerra dels Balcans disposat a matar a Faulques, però no sense abans parlar amb ell sobre l'atzar, els homes i les circumstàncies dels conflictes bèl·lics. En Markovic ( l'exsoldat) va ser objecte d'una fotografia d'en Faulques, una fotografia que va ser premiada i el va fer famós durant el conflicte; per culpa d'aquesta imatge els enemics van agafar la seva família i els van assassinar. L'atzar els va unir tràgicament i l'exsoldat vol respostes i venjança.

Si pel títol algú espera una novel·la històrica, aquest llibre estaria englobat més dins la novel·la contemporània amb tocs de novel·la filosòfica/psicològica. En Markovic i en Faulques van teixint una conversa d'una profunditat notable entorn de les reflexions sobre els conflictes humans (tant interns com externs) i amb objecte de les pintures de batalles. Cap al final la tensió del lector per la incògnita de saber si Markovic acabarà duent a terme el seu pla fa que els darrers capítols de reflexions es facin un pèl llargs.

D'en Pérez-Reverte vaig llegir fa anys un dels llibres del Capitán Alatriste i no em va emocionar gaire, el vaig trobar excessivament estereotipat (tant ell com la història). En canvi els seus articles setmanals els vaig seguint i s'ha de dir que tot i que no coincidir molt cops amb el que pensa narra d'una manera que espitja el lector a acabar-los de llegir. A través de la seva escriptura intuïm que vol ser una mena de "Hemingway espanyol", amb un llenguatge rude i incisiu; si ho aconsegueix o no ho deixo a l'arbitri del lector. 

Aquest enllaç duu a un web amb totes les pintures que es citen al llibre, molt útil si esteu interessats a llegir-lo: quadres d ' "El pintor de batallas".

El paragràf

 [...]

"Arquitectura urbana, geometría, caos. Para Faulques, aquella fotografía era la representación gráfica adecuada: incertidumbre del territorio. El recuerdo de la conversación con Markovic le arrancó una mueca asombrada. El croata podía carecer de instrucción teórica, però nadie le negaría intuición ni sutileza. Sobrevivir a lo que fuera, especialmente a la guerra, era una buena escuela. Lo obligaba a uno a volver sobre sí mismo y daba una forma de mirar. Un punto de vista. Los filósofos griegos tenían razón al decir que la guerra era madre de todas las cosas."

 [...]

[Primavera 2012]