Per
ara no he llegit cap llibre de Valerio Massimo Manfredi que m'hagi
decebut. Aquest en concret va anar a parar a les meves mans per 2 € després de fer una volta a la Llibreria Re-read de Barcelona, visita més que recomanable.
És
cert, l'autor utilitza personatges amb desenes d'estereotips i aquest
llibre no n'és una excepció: el comandant d'honor amb la virtus
romana i el coratge heroic que s'espera d'un home d'aquest rang, els
guerrers orientals misteriosos amb la seva màgica manera de lluitar
i el seu univers místic tant elevat en comparació amb el panteó i
l'espiritualitat romana. El conflicte entre nacions de l'antiguitat,
l'epopeia que viuen els protagonistes al llarg d'un llarg viatge...
Llegit així, tot ens pot sonar a argumentació trillada, a prototip
d'història creada i llegida mil cops, que no ens aporta res de nou.
Lluny
de ser així, l'Imperi dels dracs atrapa al lector, i es capaç de
fer-lo viatjar entre tres grans imperis de l'antiguitat, tot i que hi
apareixen personatges estereotipats, és igualment cert que aquests
prenen vida i tenen els seus propis conflictes interns. El gran mèrit
de l'autor és ser capaç de teixir amb aquests personatges i des
d'una llegenda amb certa base documental (normalment V. M. Manfredi
s'acostuma a guiar per aquest tipus de trames) una història que
enganxa i fa que volin les pàgines. Escrit d'una manera distesa, a
l'abast de tots els públics. Best-seller totalment recomanable per
endinsar-se en una altra època sense caure en l'ensopiment que poden
causar novel·les històriques com La sangre de los inocentes de
Julia Navarro.Ideal
per aquests dies d'estiu.
El fragment:
[...] Però tens raó: això només són paraules. Per trobar el camí cal una meditació llarga i intensa.
Metel·li reflexionava en silenci mirant d'entendre com podia influir el sentit d'aquella doctrina en el moviment dels cossos i se sentia perdut, projectat a una dimensió incerta i confusa.
- De tota manera- va prosseguir Dan Qing-, jo també tinc una pregunta per fer-te: quina energia empenyia els teus homes i a tu mateix a combatre contra enemics molt més experts i ràpids, en possessió d'un art militar molt més avançat, sense cedir al pànic i al descoratjament, si no coneixeu el camí, si no sabeu equilibrar dins vostre les forces naturals, les úniques que poden vèncer?
- S'en diu virtus- va respondre Metel·li mirant-lo als ulls. Dan Qing ni tan sols va provar de repetir aquella paraula.
- Què és? Què significa?
- Vol dir "força viril", però és difícil explicar-ne el sentit veritable. És la força que ens fa donar la vida per la família i la pàtria, si cal, sense esperar res, tret del record que restarà del nostre honor.
- Avui heu arriscat la vida per mi. No formo part de la teva família ni de la teva pàtria.
- T'hem donat la nostra paraula i ja n'hi ha prou. Això també és virtus.
[...]
