diumenge, 11 d’octubre del 2015

Malzieu, Mathias - L'Ombra allargada de l'Amor

Aquest llibre va anar a parar a les meves mans pel mèrit de l'il·lustrador B. Lacombe, que va fer un gran disseny de
coberta sumat a una recomanació propera; perquè si parlem del responsable de traducció del títol mai hauria escollit un llibre amb un títol semblant per llegir, comparable als títols de les típiques novel·les cursis o romanticones per iaies (sense desmerèixer el gust per aquell gènere, però no és massa el meu terreny). S'ha de dir que el títol real del llibre és "Maitenant qu'il faut tout le temps nuit sur toi", no sé en quin moment la closca privilegiada dels editors van pensar que el sentit de la frase escollida en català s'adequa més a l'ombra allargada de l'amor, en fi, donaria pel mateix debat que les traduccions de determinats títols de pel·lícula (amb la diferència que en l'univers literari no m'hi havia topat tant). Si el llegiu, a més, us adonareu que durant la narració fa referència diversos cops a "la nit que plana tot el temps" sobre la mare del protagonista, amb que la referència al títol original en francès tindria molt més sentit que no pas "L'ombra allargada de l'amor".

Dit això, és una novel·la que recomanaria sense problemes a qualsevol que necessites una mica de lectura lleugera entre llibres més espessos. Amb un llenguatge poètic ple de metàfores i semblant al d'un conte llarg, Mathias Malzieu ens narra una història surrealista sobre la superació del protagonista (Mathias) de la mort recent de la seva mare, per a fer-ho comptarà amb l'ajuda d'un gegant i de l'ombra d'aquest. Un univers que recorda un pèl a Tim Burton (com les lletres de la coberta semblen avançar). Tot i que en alguns passatges es pot tenir la sensació d'un lleu excés d'insistència en el mateix tema (tristesa, pèrdua) sense passar a l'acció, es llegeix ràpid (150 p.) i és força agraït. El paper que es va fer servir per imprimir-lo esta ben aprofitat. Recomanable.

El fragment:

[...] Procuro contenir-me i només em mostro una mica crispat davant d'ell, perquè tots som una mica ridículs quan ens enfurismem, sobretot jo. De vegades, fins i tot resulto bastant còmic. Ara, però, és la darrera arma de defensa amb que compto. Passi elque passi, em converteixi en un forçut recelós o en una mena d'espantaocells, no em vull tornar mansoi per res del món.   El tren va bressolant tranqui·lament les tempestes que esclaten dins el meu crani. La pel·lícula que projecten per la finestra mostra les planures verdes del centre de França, un volcà apagat que només escup aigua mineral i petits arbustos que creixen amuntegats. A mi, doneu-me Islàndia. Jack, fes una altra vegada el teu número de l'arbre mort, que s'aixequin el vent i les tempestes! Estic fins al capdamunt d'aquesta tarda agradable i plàcida i em cansa el paisatge domesticat que creix al llarg de la via! Vull ferme gran, i un gegant me n'ensenya, però no vull convertir-me en un adult gris. [...]


Malzieu, Mathias. L'Ombra allargada de l'Amor. Barcelona: Random House Mondadori, 2010. 150 p. ISBN 9788439723233.




[Lectura: Tardor 2015]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada