Feia temps que havia sentit a parlar d'aquest llibre, tant en positiu com en negatiu, fins que vaig decidir comprovar per mi mateix si coincidia amb les crítiques escoltades...
Personalment m'ha agradat, lectura amena i entretinguda que tant pel format del llibre com per la història, que és ràpidament digerida pel lector. Narra la història personal d'un detectiu (però no us penseu que parlem de novel·la negra) i va enllaçant d'una manera força original els capítols i les vivències de superació personal viscudes pel protagonista des de l'infantesa fins a la maduresa., amb sorprenents casualitats que recorden en algun moment "Les nou revelacions" de J. Redfield. Alguns potser el consideraran un llibre en part de creixement personal, en part novel·la psicològica. Hi ha qui diu que és massa emotiva que peca de "sensibleria". Personalment he de dir que no, potser no ens trobarem davant d'un clàssic (quants llibres d'autors contemporanis dels que hem llegit ho poden ser?) però si d'una novel·la molt recomanable per a totes les edats (des dels adolescents fins a la 3a edat), capaç de fer emocionar en algunes de les seves línies (el que és un gran mèrit en un llibre).
Comparant-la amb una altra novel·la de "creixement personal" que últimament ha tingut anomenada internacional com l'Aleph de Paulo Coelho he de dir que així com aquella em va defraudar, en "Si tú me dices ven..." he trobat aquella sensació gratificant d'haver invertit bé el temps que he esmerçat llegint-la. Missatges clars, lectura ràpida i entretinguda, et pot fer passar una estona interessant.
[Desembre 2011]
[Desembre 2011]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada