Saramago, José - El hombre duplicado

La història d'un home que de cop s'adona que existeix un altre individu que és la seva còpia "exacta" a la mateixa ciutat on viu, un seguit de casualitats increïbles el portaran a voler descobrir més sobre l'altre enigmàtic "jo"; això li crea un conflicte intern que el porta a viure situacions surrealistes. Narrada d'una manera extraordinària, Saramago s'entreté jugant amb el llenguatge i allarga les frases i els diàlegs interns d'una manera (que almenys jo) no estic acostumat a llegir, però no per això menys entretinguda i interessant.

Del mateix autor vaig llegir "Assaig sobre la lucidesa" una història sobre un país en que de cop més del 90% de la població decideix votar en blanc a les eleccions", les situacions a que porta aquest fet i en definitiva una de les possibilitats que podria succeir al món real. L'argument és fascinant (més pensant en que en un moment de desencant de la política com el que vivim), però el desenvolupament de la història no esta tant treballat com la del "hombre duplicado".

Als que per alguna raó només han llegit una obra de Saramago (molts coneixen l"Assaig sobre la ceguesa" i el van trobar farragós i lent, jo encara el tinc a la llista de pendents) i es troben desencantats de l'autor els hi recomanaria que l'hi donessin una segona oportunitat amb aquest llibre. I si els hi agrada, que més endavant llegissin "El Cuaderno", recull dels seus escrits i opinions publicades al bloc fins al 2009: una crítica elegant i lúcida del comportament de personatges internacionals (encara d'actualitat) i de qüestions ètiques individuals i col·lectives.

[Abril 2011]