Novel·la
adictiva, història intrigant que s'inicia amb la desaparició de Cordelia, una noia britànica que viu a les Canàries, durant la trama el seu germà viatjarà a les illes per intentar retrobar-la. Capaç d’enganxar-te fins al punt d’acabar les 400 i escaig
pàgines que té en 2 dies justos. Al començament tens la sensació de
començar una novel·la negra, però de seguida et trobes amb alguns tocs
intimistes i emocionals que en molts casos falten en aquests tipus de
narracions. Cuidant els detalls
psicològics dels personatges l’autora construeix humanitats
diferenciades per a cadascun d’ells, Gabriel, Helena, Cordelia... d’una
manera peculiar. Perfilant-los d’una vida pròpia que sorprèn ja que la
trobem fins i tot en el cas dels personatges més “secundaris” en la
història, com Ada , Patricia o Rayco.
Seguint
amb la lectura de cop observes que aquesta profunditat que cobren els
personatges també es tradueix en la història, les reflexions de Gabriel,
les històries d’Helena i especialment els relats de Virgilio
confereixen característiques de novel·la històrica a la narració,
l’aparició dels nazis a l’escena (lluny de caure en l’estereotipació a
que algunes obres d’aquesta temàtica pequen) dota d’una nova intrigant
trama a la començada per la desaparició de Cordelia. El tema de les
sectes també és àmpliament tractat a la novel·la, basat en diferents
agrupacions reals d’aquest tipus (amb algunes notes de necessària
ficció), la documentació acurada de l’escriptora sobre els temes
històrics i d’actualitat d’aquesta qüestió són un altre aspecte a
destacar. En un altre nivell situaríem també les descripcions dels
paisatges de les Canàries, fascinants.
En
conclusió, obra totalment recomanable, especialment per la profunditat
de les reflexions dels personatges, tant a qui agradi la novel·la
històrica, com la novel·la negra, com la novel·la més “psicològica”...
fins i tot el recomanaria a qui estigués interessat en el tema de les
sectes o de les agrupacions “espirituals, religioses, polítiques, etc.”
tancades, conté reflexions molt interessants en aquest aspecte. Només
puc afegir que és el primer llibre que llegeixo de L. Etxebarria (n'havia
llegit alguns articles) i que
després del bon regust literari que m’ha deixat segur que no serà
l’últim.
[Novembre 2011]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada