Huxley, Aldous - Un món feliç

Cada any es publica una llista dels llibres més censurats a les biblioteques d’EUA(http://www.cookingideas.es/censura-bibliotecas-20110928.html), i “un món feliç” d’Aldous Huxley estava en tercera posició. Tractant-se ja d’un clàssic i llibre d’anomenada mundial em va estranyar veure’l en aquesta llista, vaig decidir llegir-lo per intentar entendre les raons d'aquesta estranya censura. 

Un autor visionari. Malgrat ser publicat el 1932 Un món feliç fa estremir el lector al pensar en la possibilitat d’arribar a un extrem com el de la novel·la. El sacrifici de la “llibertat” i de les emocions (en aquest cas negatives) en pro de l’estabilitat social i la seguretat, tema candent en l’actualitat especialment després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, on cada cop els controls sobre l’individu a tots els nivells s’estrenyen més “a canvi” d’una suposada seguretat pública dels ciutadans. Un altre tema interessant  és la medicalització de la societat, en “Un Món feliç” els ciutadans viuen constantment medicalitzats amb una droga que anomenen Soma, i que s’administren de manera quasi constant. Evidentment no vivim en un tipus de societat així però si que és cert que l’augment del consum de medicaments relacionats amb trastorns emocionals  (ansiolítics, antidepressius, etc.) que vivim en l’època actual és un símptoma que alguna cosa falla en la societat occidental i que s’hauria de buscar el perquè d’aquesta necessitat i augment. Potser el ritme del "progrés" i el ritme de desenvolupament de l’ésser humà han arribat a unes distàncies massa grans entre sí, potser l’educació no s’adequa a la flexibilitat emocional  i a l’exigència d’adaptabilitat i constant canvi i renovació que demana la nostra societat. Un altre fet que podem copsar ara també en el l’àmbit  laboral, en que cada cop serà més estrany dedicar-se a la mateixa tasca professional durant tota la vida, i encara més rar dedicar-s’hi dins d’una mateixa institució.

Entraria en el tipus de llibres futuristes i visionaris com el 1984 de G. Orwell (tot i ser aquella una obra de més qualitat). Malgrat que el mateix traductor al català (R. Folch i Camarasa) adverteix al pròleg que no és un llibre d’una qualitat literària gaire desmesurada tampoc l’he trobat mediocre. No deixaria de recomanar-la obertament, en especial als joves. és un llibre que indueix a la reflexió i al debat  qüestionant molts dels valors del món civilitzat, on hi entreveiem la cua de la bèstia moral que som en conjunt en l’actualitat. Val molt la pena llegir-lo i és una llàstima que hagi esta foragitat d’algunes biblioteques dels EUA pel seu contingut sexual, per altra banda, contingut tant “suau” que faria que moltes de les pel·lícules provinents de Hollywood semblessin un film pornogràfic  si les haguéssim de comprar amb la novel·la.

Ressenya

Un món feliç relata en clau de ciència ficció futurista un possible esdevenidor de la raça humana, on suposadament sota l’efecte de “drogues” i a través del condicionament des d’infants els humans son feliços, joves i pròspers. La reproducció ha deixat de ser entre homes i dones, els termes pare i mare han estat condemnades a paraules tabú i escatològiques. A través de laboratoris es reprodueixen artificialment les persones, dividint-les en 5 tipus de castes: alfa, beta, gamma, delta, èpsilon; de més important a menys, a cada casta se la condiciona per una missió social, i surt predeterminada amb unes característiques específiques des dels laboratoris (intel·ligència, bellesa, alçada, etc.) . Les activitats individuals pràcticament son inexistents, tot i practicar sexe en privat, el fet de relacionar-se amb una única parella és inconcebible i la promiscuïtat és exalçada i promoguda per tota la societat. La vellesa, la malaltia i la tristesa han estat erradicades del món civilitzat. En aquest context trobem els personatges principals: en Bernard, un alfa amb problemes de socialització; en Helmholtz, amic d’en Bernard, socialment molt reputat però amb tendències solitàries degut a la seva preeminent intel·ligència; Lenina, companya ocasional d’en Bernard; i per últim Linda i el Salvatge (John). 

Bernard fa un viatge amb Lenina a la reserva salvatge (espai del planeta on encara conserven costums antigues i “salvatges” (com la reproducció home-dona, la família com a constructe social, el casament, la religió...). Allà coneixen a Linda, una dona que provenia de la civilització i que va haver-se de quedar a viure al món salvatge després de patir un accident i perdre’s en aquella terra, i el seu fill, John. A partir d’aquí l’autor vol posar en tela de judici els valors morals d’un tipus de societat i de l’altra, la característiques del salvatge i les de Lenina i la societat civilitzada. Una dicotomia de creences i valors enfrontats frontalment.

[Tardor 2011]